Del Hudson al Potomac

St Paul's Chapel

2006-09-12T22:30:00.000+02:00

Aquesta és la capella de Sant Pau (St Paul's Chapel), un petit edifici dedicat a un sant amb un curiós però important significat (llàstima que no signifiqui el mateix en anglès).
L'edifici en qüestió es troba just davant de la Zona Zero i és una de les construccions més antigues de la ciutat ja que data de l'any 1766. Miraculosament i malgrat la seva fragilitat i proximitat a les torres no va patir gens el dia de l'atac d'Alqaeda l'11 de setembre de 2001. L'explicació, gens mística, la trobem en el petit bosc/cementiri que té al seu davant.

S'explica que la frondositat dels arbres que la procedeixen va bloquejar les vibracions evitant l'esfondrament de l'edifici provocant, només, el trencament de nombrosos vidres.

Ràpidament St Paul's Chapel es va convertir en el centre d'operacions de tots els comandaments i patrulles de rescat i salvament així com en el centre de coordinació del voluntariat. Actualment, com no podia ser d'una altra forma, la capella ha esdevingut un Memorial dels terribles fets però també un símbol de resistència i suport. Al seu interior hi podem trober milers de mostres de condol i de solidaritat dels Estats Units i de la resta del món.

Centenars d'escuts de tots els cossos de bombers que hi van participar en el rescat:

Treballs d'escoles d'arreu del país...

Milers de Grues des de Japó...

.... o samarretes solidàries des de Granollers:

Ground Zero

2006-09-11T15:43:00.000+02:00

See at MOMA

2006-09-04T14:28:00.000+02:00

FoggyBottom (WAS)

2006-09-03T14:18:00.000+02:00

Benvinguts a Foggy Bottom, un dels barris més tranquils i antics de Washington.

Una bonica zona plena de cases ajardinades i virolades en les que no ens importartaria viure durant una temporada.

Un lloc famòs per les seves boires matineres (d'aquí el seu nom) ple d'edificis antics.

Ah! I també hi podem trobar la seu de la Universitat George Washington.

New York Boogie Woogie

2006-09-02T11:58:00.000+02:00

El museu de l'aviació de Washington

2006-09-01T14:42:00.000+02:00

Al gran Mall de Washington, molt a prop del Capitoli, es trobe l'espectacular Museu de l'Aire i de l'Espai. Consisteix en un enorme hangar ple d'avions i vehicles espacials reals...

S'hi pot trobar des dels primers prototipus dels germans Wright...

...fins el mític Spirit of St Louis...

... o transbordadors espacials que permeten aprendre com es viu dins una nau.

Com a curiositats també trobem un tros hiperprotegit de pedra lunar...

... i el satèl·lit Sputnik (que a la botiga de records et vénen convertit en un curiós marc de fotos)

Fent de Gene Kelly pels puestus

2006-08-31T12:30:00.000+02:00

Al Top of The Rock

Davant l'escultura de Prometeu al Rockefeller Center

Al Pont de Brooklyn.

Tiffany's

2006-08-30T21:52:00.000+02:00

La joieria Tiffany's, a la Cinquena Avinguda, està en plena restauració de la façana mítica que sortida a Desayuno con diamantes...

...però, per sort, no és l'únic costat de la botiga amb finestra!!!

I un consell: no es perdin les curioses joies de Gehry en la planta 3.

Top of the Rock

2006-08-30T15:19:00.000+02:00

Els miradors sóna temptació a Nova York. Nosaltres vam complementar la ja clàssica ascensió de L'Empire State, amb la visita al Top of the Rock... Un mirador que es troba a dalt de tot de l'edifici principal del Rockefeller Center.

No cal dir que les vistes de Manhattan amb l'Empire State són el millor reclam del Top.

Però hi ha un segon motiu per visitar-lo: la descoberta aèria de Central Park (que no es veu des de l'Empire!!!)

La catedral de St Patricks sembla una maqueta (observeu les taquetes al seu voltant: són persones!!!)

A photo together, please!

pentàgo*n

2006-08-30T08:38:00.000+02:00

No es podien fer fotos... però ho vam aconseguir!!!

Aquesta és la publicitat de la parada de metro del pentàgon!!!

La primera pedra

2006-08-29T21:00:00.000+02:00

Saliste a la calle en Penn Station, en pleno ajetreo de la bulliciosa octava avenida, y casi te desmayas. Congela la imagen: ese instante es la primera piedra de tu ciudad.
Colson Whitehead: El coloso de Nueva York

Was <---> NY A railRoad Movie

2006-08-29T14:42:00.000+02:00

====Washington==============================================
=========Wilmington(Delaware)===============================
===================Philadelphia==============================
===========================Trenton==========================
================================Newark(NewJersey)==========
=============================================NewYork!!!=====

Una habitació amb vistes, please

2006-08-28T19:38:00.000+02:00

Aquestes són les vistes des de la nostra habitació al pis 18è de l'Hotel Wellington de la setena avinguda amb la 55... Molt a prop de Brodway i a uns 5 minutetd de Times Square.

La ruta dels Cazafantasmas

2006-08-26T11:02:00.000+02:00

A Nova York vam intentar buscar alguns dels escenaris de la mítica pel·lícula Cazafantasmas, i vam trobar els següents:

La biblioteca pública, a la Cinquena Avinguda, és on apareix un fantasma per primer cop.

Aquesta és la sala principal de lectura, que també surt a la peli quan arriben els Cazafantasmas buscant senyals d'activitat ectoplasmàtica.

La Universitat de Columbia, on representa que estudien els tres caçafantasmes. Van convertir aquest edifici en el laboratori de ciències paranormals. En realitat, és la biblioteca de la universitat.

Al 550 Central Park West vam trobar l'edifici on suposadament vivia Sigourney Weaver, el Shandor Building. El van "retorcar" una mica amb efectes especials per afegir-li aquelles gàrgoles horroroses que es converteixen en animals diabòlics. L'enfrontament final contra Gozer té lloc en aquest edifici. Davant aquest edifici, a l'entrada de Central Park, hi ha un restaurant, el Tavern on the Green, que també apareix a la peli, just quan Rick Moranis fuig de l'atac dels bitxarracos abans mencionats.

L'església que hi ha al costat, la Holly Trinity Lutheran Church, com recordareu, és la que esclafa el ninotet gegant dels Marshmallows.

Òbviament ens vam deixar molts dels llocs que apareixen a la peli, però no patiu, que els podeu veure en aquest enllaç d'una web que organitza Ghostbusters Tours.

La plaça del temps

2006-08-21T14:40:00.000+02:00

¡¡¡Saluda a la dinamo!!!

Se limita a brillar, más reluciente que el cielo y más fácil de alcanzar, un más allá de asfalto.

¿Eso de arriba es un ángel o solo una lata de refresco de 15 metros? El persistente problema de escala. Una manzana es un continente, un bonito pedazo de planeta.

Los acontecimientosse suceden en otras partes del globo y marchan en fila india hacia la inspección final. El río del mundo.

Nadie puede negar que estas son las pinturas rupestres más impresionantes de la historia. Basta pensar, para empezar, en el recibo de la luz.

Algunos de mis mejores amigos son eslóganes.

Los eslóganes salen juntos después del trabajo, parpadean y palpitan, cotillean sobre ese amigo común cuya clásica historia se ha convertido en un musical de gran éxito.

Fermenta la idea de metrópoli hasta que quede reducida a unas manzanas, espolvoréala con una pizca de modernez y cucharada de tribulación. Añádase orgullo desmedido al gusto. Tamaño de las raciones: mucho.

Hace tiempo que este lugar dejó de necesitar la mano del hombre para funcionar, ahora ya opera a voluntad, pero fingir que se ocupan del mantenimiento les ayuda a dormir mejor por las noches.

Toca el claxon lo que quieras, hombrecillo, porque no vas a ir a ninguna parte.

Tenemos todo un atasco entre manos, todos los giros erróneos de la civilización nos han conducido hasta aquí.

Desprecia este lugar por recordarte tu irrelevancia.

Los edificios crecen, enterrándonos cada vez más hondo mientras juegan a ver quién es más gallito.

Es una carrera hacia el cielo...

Oh, las luces.

De noche se necesitan gafas de sol.

Epilépticos, cuidado. Las siguientes cosas centellean: dientes y marquesinas, relojes de pulsera y pendientes nuevos, un alma de vez en cuando.

El representante de bombillas en su primera visita gira presa del regocijo y dice: ya sabemos dónde endosar todas las bombillas de colores.

Todo el mundo vende algo.

Todos estan de acuerdo y se lamentan, intentan dar con las palabras para explicárselo a cualquiera que quiera escucharlos: Ya no es como antes. Por supuesto que no. Ni siquiera es como hace cinco minutos.

T I M E S S Q U A R E . . .

(todo el mundo es una estrella)

Este espectáculo nunca cerrará.

Nacions Unides?

2006-08-20T14:16:00.000+02:00

A NY podem trobar la seu de l'ONU, una institució internacional que, de vegades, ens fa avergonyir amb algunes de les seves (lentes) resolucions.

Aquesta institució internacional caldria que fes complir el que anuncien algunes de les escultures del seu famós jardí. Aquest és el cas de l'obra No a la violència de l'artista luxemburguès Karl Fredrik Reutersward.

En el disseny del complexe de l'ONU hi van intervenir molts arquitectes internacionals per sobra dels quals destaca, per raons òbvies, Le Corbusier.

L'arquitecte racionalista sempre va denunciar el "mal gust" de l'urbanisme i l'arquitetura novaiorqueses arribant a proposar, fins i tot, la destrucció de la ciutat.

Fragments del conte Times Square de Colson Whitehead publicat al recull de contes El coloso de Nueva York.

Truman Capote a Washington Square?

2006-08-19T11:59:00.000+02:00

...i estavem intentar suportar l'onada de calor tot refrescant-nos a la font de Washington Square quan de cop i volta se'ns va creuar Truman Capote en persona. Anava d'incògnit, amb roba casual, i es feia dir Philip Seymour Hoffman.

Henry James a Washington Square

2006-08-17T09:40:00.000+02:00

El ideal de reposo y retiro acomodado, en 1835, se encontraba en Washington Square, y allí el doctor se hizo construir una hermosa casa moderna, de amplia fachada, con un balcón grande delante del salón y un tramo de escalones de mármol blanco desde la calle hasta la puerta de entrada, revestida también de mármol blanco. Esa estructura, y muchas de sus vecinas, a las que se asemejaba punto por punto, pasaban por ser, hace cuarenta años, la materialización de los últimos resultados de la ciencia arquitectónica, y hasta el día de hoy siguen siendo residencias muy sólidas y honorables.

Delante tenía la plaza, y en ella una cantidad considerable de vegetación poco costosa, cerrada por una empalizada de madera que acrecentaba su aspecto rural y accesible; y a la vuelta de la esquina estaban los terrenos, más augustos, de la Quinta Avenida, que arrancaba en este punto con un aire espacioso y resuelto que era ya una señal de altos destinos. Yo no sé si será debido a la ternura de las asociaciones de la primera edad, pero esa parte de Nueva York es para muchos la más deleitable. Tiene una especie de reposo establecido que no es frecuente encontrar en otros barrios de la larga y estridente ciudad; posee un aspecto más maduro, más rico, más digno que ninguna de las ramificaciones superiores de la gran arteria longitudinal -el aspecto de haber tenido un algo de historia social-.

Henry James. Washington Square. Editorial Alianza

Chicago a NY

2006-08-15T10:26:00.000+02:00

Tal i com mana la tradició, estàvem a Broadway i no ens vam perdre un musical. Vam fer allò típic d'anar a la Tiqueteria del carrer 47 (que ara està provisionalment a la 46, a l'hotel Marriott) i vam aconseguir entrades a meitat de preu per veure Chicago al teatre Ambassador.

Al contrari del que havíem imaginat, els teatres de Broadway són petits i el públic està molt proper a l'escenari. Nosaltres teníem la fila 3!!! Tot i que a dins no hi deixen fer fotos, en vam fer una d'estranquis...

Si vam optar per Chicago és per què coneixiem l'obra gràcies a l'adaptació cinematogràfica que en van fer fa uns anys amb Catherine Zeta Jones, Rene Zellwegger i Richard Gere. Volíem comprovar com és la obra en realitat i oblidar d'una vegada per totes els "gorgoritos" de la Zellwegger i del molt odiat Richard Gere. El muntatge ens va sorprendre per una posada en escena molt senzilla, sense apenes cap escenografia. L'escenari està dominat per l'orquestra-big band, i l'obra es basa únicament en la força de les cançons i les coreografies dels ballarins, que són esplèndids.

La funció que vam veure estava protagonitzada per l'actriu Rita Wilson, que és la dona "real" de Tom Hanks i a la que potser recordareu de secundària a Algo para recordar. Wilson feia el paper de Roxy Hart.

Al final de la funció vam fer allò tan típic d'anar a la sortida del backstage a veure les estrelles i a caçar autògrafs. Vam aconseguir el de Rita Wilson!!!

Per cert, que entre el públic de la nostra funció hi havia algunes cares conegudes, com per exemple la de John Travolta, que va entrar i sortir del teatre com una autèntica diva, fugint de la gent i amagat darrera un guardespatlles. També hi vam veure l'actriu Sally Field (Magnolias de Acero, Forrest Gump...). La Sally va demostrar ser una mica més senzilla que en Travolta. A la sortida del backstage vam comprovar que acompanyava Rita Wilson.

I per acabar us deixem un friki-regalet cortesia You Tube. El número de Chicago Cell Block Tango interpretat per aquestes dues mosses...

Memorials

2006-08-14T23:09:00.000+02:00

Sortint del museu de l'Holocaust de Washington, situat al Mall, van començar un llarg passeig rodejant Tidal Basin amb parades a diversos monuments i memorials. La ruta va començar al Jefferson Memorial, construit en record del president idem.

A dins aquesta construcció neoclàssica hi ha una escultura de Jefferson que fa sis metres d'alçada.

El president Franklin Delano Roosevelt, el seu gosset Fala i la primera dama Eleonor també tenen el seu memorial, un dels més grans i espectaculars de Washington. Fixeu-vos en les dimensions de les escultures!!!

El monument, que consta de diferents sales o terrasses, és com un gran parc ple de zones verdes i cascades d'aigua.

Una de les sales més imponents presenta el conjunt escultòric titulat Hunger (gana), i rememora els temps de la Gran Depressió durant els quals va governar Roosevelt.

El següent memorial en la ruta és el dedicat als veterans de la Guerra de Corea, i és realment expressiu. Representa un esquadró de 19 soldats en un camp de batalla.

Nosaltres vam visitar aquest monument el 27 de juliol, data en que es commemora l'armistici que va posar final a la guerra. Per això hi vam trobar tot de corones de flors ofertes pel govern de Corea així com un grup de turistes coreans.

Tot seguit vam arribar a l'estrella dels monuments, el Lincoln Memorial.

A dins hi ha la famosa escultura d'Abraham Lincoln.

Les vistes des de l'interior del monument són espectaculars.

L'estanc que queda a davant del Lincoln Memorial s'ha batejat amb el nom de Reflecting Pool, per motius obvis. Observeu la foto...

El recorregut es tanca amb el memorial dels Veterans de la Guerra de Vietnam. Consta d'un conjunt escultòric amb tres soldats i un mur amb els noms de tots els soldats que hi van morir. No costa trobar-hi familiars i veterans buscant els noms de parents o amics, ressant o fent ofrenes.

Spiderman likes Sony

2006-08-13T11:31:00.000+02:00

Un dia qualsevol, al midtown novaiorquès. Mig adormits, buscant un lloc per esmorzar que no es ofereixin un frappuccino mocca vanilla with caramel and cream and chocolate. Entrem a l'edifici Sony i trobem a Spiderman en acció.

Finalment acabem entrant a un st*rb*cks i prenent una potingada de les seves mentre enyorem les demostracions tecnològiques del Sony Center de Ginza, a Tokyo.

Playing at FAO Schwartz

2006-08-11T10:26:00.000+02:00

A la botiga de joguines Fao Schwartz de la Cinquena Avinguda pots entrar i triomfar com a pianista davant el públic novaiorquès...

El piano de terra de Fao Schwartz es va posar de moda gràcies a la pel·lícula Big. Recordeu aquesta escena?

Ara, de tant en tant, els encarregats de Fao fan un mini espectacle musical on no falta la cançoneta de Big.

Però a banda del piano gegant, a FAO Schwartz també hi ha molts altres estímuls. Per exemple, una increïble col·lecció de nines inspirades en tota mena de pel·lícules. Aquí teniu les de Harry Potter i les del Mago de Oz.

Per no parlar de les escultures fetes amb peces de LEGO, com ara aquest Batman o el Rubeus Hagrid de Harry Potter.

O aquesta reproducció dels carrers i gratacels de Nova York, també feta amb Lego.

La Volta Catalana

2006-08-10T11:07:00.000+02:00

L'arquitecte Rafael Guastavino va exportar i popularitzar la Volta Catalana a Nova York i els USA i gràcies a aquests sistema va fer fortuna. No costa massa resseguir la seva emprempta a Nova York. Nosaltres la vam trobar aquí...

Al porxo del City Hall, l'ajuntament de Nova York, situat al Downtown.

A l'Estació Grand Central, a l'entrada i a dins de l'Oyster Bar que hi ha en el nivell inferior de l'edifici.

Al Museu de la Immigració d'Ellis Island (antigament l'edifici on arribaven i eren atesos tots els immigrants que arribaven als Estats Units).

També és molt famosa la volta Catalana que Guastavino va construir a la catedral de Saint John The Divine que no hem pogut veure perquè estava en restauració després de l'incendi de fa un parell d'anys.

Segons la Viquipèdia, la Volta Catalana de maó de pla o volta tabicada es realitza disposant els maons per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran formada pel llarg i l'ample del maó, la qual cosa fa que sigui molt més lleugera que les voltes construïdes amb altres mètodes o sistemes constructius. Geomètricament és una volta cilíndrica amb l’arc directriu molt rebaixat, o una volta vaïda amb arc generatriu i l’arc directriu rebaixats.

Es diu catalana perquè es va desenvolupar sobretot a Catalunya i a València. A prop de casa, per exemple, tenim la volta del teatre de la Massa, de Vilassar de Dalt.

El pare de la nació

2006-08-10T11:01:00.000+02:00

El monument a George Washington és ben bé el centre de DC i podriem dir que simbòlicament també ho és dels Estats Units. L'obelisc en qüestió es veu pràcticament des de tots els punts de Washington gràcies a les seves dimensions fora de tota lògica i sentit comú: fa 169 metres d'alçada, que vindria a ser tant com la Catedral de Colònia i una mica menys que la Torre Eiffel de París. La causa es veu que s'ho mereix ja que està dedicat al primer president dels USA, un del "pares de la nació" com s'acostuma a dir.

El van començar a construir el 1848 i el van acabar el 1884. La roca que van fer servir per construir-lo canvia de to a mitja alçada ja que el monument es va construir en dues fases.

L'obelisc està envoltat per cinquanta banderes americanes.

I des d'aquest punt de Washington es pot contemplar, a un costat, la Casablanca, i a l'altre, el Lincoln Memorial.

Això del béisbol...

2006-08-09T15:34:00.000+02:00

Jugadors de béisbol a l'anomenada Ellipse, una zona de gespa rodona situada davant mateix de la Casablanca.

A l'Ellipse, per cert, hi ha plantat un avet considerat "l'arbre de Nadal nacional", segons vam llegir en un cartellet.

I més partits de béisbol amateurs a les immensitats verdes que envolten Tidal Basin.

La casa més famosa de Washington DC

2006-08-09T11:11:00.000+02:00

La casa on es va rodar El exorcista la vam trobar tal i com esperàvem al 3600 de Prospect Street.

I al seu costat mateix hi ha la famosa escala per on cau el padre Karras i companyia.

Aquí teniu un dels dibuixos de l'storyboard de la pel·lícula on apareix l'escala en qüestió i una foto que vam fer des del mateix angle.

Tot això està al final de tot de la zona de Georgetown, gairebé quan s'acaba Washington, i no hi arriba cap metro per la qual cosa us podeu imaginar la caminata. Però quan vam arribar no us penseu que erem els únics. A la casa d'El exorcista hi vam trobar tot un grup de seguidors de la pel·lícula. Coses de la cinefilia!!!

Pel davant i pel darrera

2006-08-08T11:43:00.000+02:00

1600 de l'avinguda Pennsylvania, NW Washington DC. No hi ha gaire més a veure. Enfilats sobre la Casablanca, simpàtics soldats armats amb metralletes et donen la benvinguda. Als voltants de la residència presidencial, turistes, periodistes i manifestants.

La 24 hours Peace Vigil de la foto, per cert, va començar l'any 81 amb en Regan i encara continua...

Novaiorquesos

2006-07-24T10:02:00.000+02:00

Esta ciudad es una recompensa por todo lo que te permitirá alcanzar y un castigo por todos los crímenes que te forzará a cometer. Es como si aquella mujer hubiera resuelto un enigma mientras espera en la esquina a que cambie el semáforo, mírale la cara, sonriéndole a la nada. A esa luz pura y titilante. Siempre se sienten un poco raros cuando logran entender este lugar. Parados en las esquinas, evitados por el gentío como si fueran profetas o vagabundos. Esquívalos como harías con cualquier ángel que te pasara rozando. La soledad es lo peor, porque este conocimiento no se puede compartir, solo padecer. Menos mal. ¿Por qué cualquier otro tendría que tenerlo más fácil? Así habla un verdadero neoyorquino.

Colson Whitehead: El coloso de Nueva York. Ed. Mondadori

La temptació a Lexington Av.

2006-07-23T13:35:00.000+02:00

Quan la calor estiuenca a Nova York se'ns faci insuportable, buscarem la reixeta de ventilació del metro que hi ha entre el carrer 52 i l'avinguda Lexington, a davant del Trans-Lux Theatre. Aquí és un es va rodar la mítica escena de les faldilles de Marilyn Monroe de La tentación vive arriba. Es veu que l'escena es va rodar a les dues de la matinada per evitar el tràfic i la multitud, però tot i això s'hi van aplegar 4000 persones per veure la famosa estrella.

L'inconscient de la ciutat

2006-07-22T21:00:00.000+02:00

Joe Gould está mal. (...) Gasta las fuerzas que debería dedicar a la Historia Oral recorriendo la ciudad para juntar unas monedas que le cubran las necesidades mínimas. Si sigue así morirá pronto. Siempre he pensado que quizá a través de Jose Gould esté intentanto hablarnos el inconsciente de la ciudad. Y que a través de él quizá intenten hablarnos los que en la ciudad viven clandestinamente. Y que a través de él quizá intenten hablarnos los muertos vivientes de Nueva York. Esos que nunca han pertenecido a ningún lugar. Esos que se sientan en bares terriblemente oscuros. Pobres ancianos y ancianas que se encogen en bancos de parque, enfermos, amargados, locos: los que nunca han tenido nada, los marginados de siempre, los que nunca han sido invitados. Se sientan allí y sueñan con matar a todos los que pasan, incluso a los niños. Pero corremos un serio peligro de que Joe Gould no pueda acabar la Historia Oral y esas voces anónimas no nos hablen nunca. Hay que hacer algo por él enseguida. De no ser así, una de estas mañanas lo encontraremos muerto en el Bowery, y con él a parte de nosotros.

Joseph Mitchell: El secreto de Joe Gould. Ed. Anagrama.

Podeu trobar una versió cinematogràfica recent d'aquest llibre sota el mateix títol, dirigida per l'actor Stanley Tucci i protagonitzada per Ian Holm, Stanley Tucci, Susan Sarandon i Patricia Clarkson, entre d'altres.

NY Movie Guide

2006-07-22T09:49:00.000+02:00

1. Retrato de Jennie. Una part de la pel·lícula està rodada al museu Cloisters on, per cert, tenen el nostre claustre de Sant Miquel de Cuixà.
2. Un dia en Nueva York. Si només teniu un dia a la City, enfileu-vos al pont de Brooklyn.
3. El manantial, un biopic inconfessat de Frank Lloyd Wright, l'arquitecte del Guggenheim.
4. La ventana indiscreta. Els secrets del Greenwich Village, al descobert.

El transatlàntic

2006-07-21T13:48:00.000+02:00

Enfrente del acuario se pararon a un momento a mirar la bahía. El transatlántico, empujado a cada lado de la proa por un remolcador que lanzaba bocanadas de humo blanco, se encontraba frente a ellos, dominando las pequeñas embarcaciones del puerto. Las gaviotas giraban chillando. La luz crema del sol brillaba en las cubiertas superiores y en la gran chimenea amarilla encaperuzada de negro. En el palo de trinquete un pavés de banderitas flotaba airozamente contra el cielo pizarroso.
-Y hay la mar de personas que vienen en ese barco, ¿verdad, papá?
-Mira, ¿Ves?... La cubiertas están negras de gente.

John Dos Passos: Manhatan Transfer. Ed. DeBolsillo

La cadència del jazz

2006-07-20T15:53:00.000+02:00

Jazz de Toni Morrison és una forma d'acostar-se a la Nova York dels negres, a la ciutat que creix sobre la sang i les morts de molts d'ells. Sobre les seves ambicions, necessitats, mancances, aspiracions. Sobre el seu treball i la seva explotació. Però no ho fa en termes de retret sinó amb un esperit de reivindicació de la reça negra i, sobretot, d'estimació per la ciutat que els va acollir (sempre pagant el preu que NY cobra a tots els seus habitant, és clar!).

Situat als carrers de l'emblemàtic Harlem pels volts dels anys 30, Jazz trena una sèrie de vides que endinsen les seves arrels en el temps de l'esclavatge. Amb una cadència molt especial, el text de Morrison relata amb dignitat les (no) vides de diferents persones implicades en un crim passional. Moltes d'elles, a més, lluitant per la seva condició de dones.

El rerefons: la música que es respira pels carrers. La millor fugida a l'alienament provocat per la ciutat, de la vida a Nova York.

Un fragment (és llarg però val molt la pena per entendre la prosa jazzística d'aquesta Premi Nobel que és Toni Morrison):

Entonces, de súbito, como una soga lanzada para rescatarla, los tambores cubrieron la distancia, uniéndoloes y conectándolos a todos: Alice, Dorcas, su herman y su cuñado, los Boy Scouts y las congeladas caras negras, los espectadores de la calle y los que observaban desde lo alto de las ventanas.
Alice llevó aquella soga que lo amarraba todo siempre consigo, desde aquel día en la Quinta Avenida, y la consideraba innegablemente fuerte y segura... la mayoría de las veces. Escepto cuando los hombres se sentaban ante la ventana para tocar sus instrumentos de viento y las mujeres musitaban "hace tanto tiempo, tanto, tanto". Entonces la soga se rompía, alterando supaz, volviéndola consciente de la presencia de la carne y de algo tan licencioso que podía percibir su olor a sangre; la volvía consciente de la vida que tenía más abajo de la cintura, así como del rojo de sus labios. Sabía por los sermones religiosos, y también por ciertos editoriales de prensa, que aquellos no era auténtica música: tonterías propias de la gente de color; nocivas, ciertamente; embarazosas por descontado; pero no cosas genuina, no cosas serias.
No obstante, Alice juraba que oía en aquellos acordes una cólera compleja, algo hostil que se disfrazaba de floria y estrepitosa seducción. Pero la parte que odiaba más era su apetito. sus ansias de golpes, de cuchilladas; una especie de hambre insensata de palea, o la avidez por un rubí rojo en el alfiler de corbata: ambas cosas servían. Simulaba la felicidad, simulaba una bienvenida, pero a ella no la hacía sentirse generosa aquella música propia de sucios antros de baile, de miserables bares clandestinos, de cabarets baratos. La inducía a cerrar el puño dentro del bolsillo de su delantal para no estrellarlo contra el panel de vidrio y agarrar el mundo del otro lado y exprimir de él la vida por lo que le había hecho y hecho y hecho a ella y a todas las demás personas que conocía o de las que sabía algo. Mejor era cerrar las ventanas y los postigos, sudar en el calor veraniego de un silencioso apartamento de Clifton Place que arriesgarse atener una ventana rota o lanzar un aullido que quizá no sabría como interrumpir.

Van Gogh i els fluïds turbulents de Kolgomorov al MOMA

2006-07-19T20:27:00.000+02:00

Quan visitem el MOMA i parem davant aquest quadre ens fixarem en un detall:

Ciertos cuadros de Van Gogh plasman la teoría física de la turbulencia

Este fenómeno se aprecia en las obras "La noche estrellada", "Camino con ciprés y estrella" y "Campo de trigo con cuervos"

Madrid. (EFE).- Un estudio del CSIC demuestra que algunos cuadros de Vincent Van Gogh de sus épocas de mayor agitación psicótica plasman con precisión la teoría física de la turbulencia de los fluidos y reproducen las leyes que describió el físico y matemático ruso Andrei Kolmogorov en 1941.

Esta investigación del CSIC, a la que se hace referencia en un artículo de 'Nature' por el antiguo editor de la revista Philip Ball, desvela que las obras "La noche estrellada", "Camino con ciprés y estrella" y "Campo de trigo con cuervos" reproducen las leyes observadas en los fluidos turbulentos que describió Kolmogorov.

Según el director de la investigación, Manuel Torres, que trabaja en el Instituto de Física Aplicada, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), en Madrid, "Van Gogh captó perfectamente la turbulencia de un fluido en alguno de sus cuadros más apasionados". "Estas obras alucinadas del artista reflejan la huella dactilar de la turbulencia con tal realismo que coinciden completamente con el modelo matemático de Kolmogorov", añadió Torres, en cuyo trabajo colaboraron también Ming Bai, del Laboratorio de física de sistemas pequeños y nanotecnología (CSIC), y José Luis Aragón y Gerardo Naumis, de la Universidad Nacional Autónoma de México.

En el trabajo, del que informó hoy el CSIC, se analizaron las fluctuaciones del campo de luminancias de los óleos del pintor como si fueran fluctuaciones del campo de velocidades de un fluido turbulento, por lo que los cambios de luminancia se asocian a los cambios de la temperatura virtual en el cuadro.

Las diferencias de temperatura sugieren movimientos convectivos en un fluido que pueden conducir al régimen turbulento. Según Torres, "Van Gogh parece ser el único pintor capaz de crear turbulencia con tal precisión matemática", aunque en obras con aparentes formas turbulentas como "El grito de Edvard Munch", no es posible encontrar el escalamiento de Kolmogorov.

Torres destaca que, "a simple vista, el patrón de la turbulencia se puede apreciar como remolinos de diversos tamaños, creados por el trabajo en el pincelado, presentes en las obras más eléctricas del pintor holandés, pero también en cuadros de otros autores". "Tras el análisis exhaustivo de distintas obras de otros pintores, Van Gogh parece ser el único capaz de crear turbulencia con tal precisión matemática", subraya el experto.

Los investigadores digitalizaron distintas pinturas del pintor holandés y calcularon la probabilidad de que dos píxeles a cierta distancia tuvieran el mismo brillo o luminiscencia. Tras el análisis, confirmaron que varios trabajos de Van Gogh demuestran el escalamiento de Kolmogorov en la probabilidad de distribución de la luminiscencia.

NY Subway

2006-07-19T15:33:00.000+02:00

En aquest link trobareu un excepcional document cinematogràfic rodat el 1905 al metro de Nova York. La pel·lícula es va rodar com a "anunci" promocional de la gran velocitat i eficàcia del metro com a mitjà de transport per recórrer Manhattan. En el moment de rodar aquesta pel·lícula només feia set mesos que funcionava!

El film (que haureu de descarregar en dues parts) és un pla seqüència de sis minuts que ressegueix en temps real el trajecte del metro des del carrer 14 (a Union Square, epicentre de la NY de principis del segle XX) fins el carrer 42, a l'antiga Grand Central, en aquell moment el punt cèntric del nou eixample que s'estava desenvolupant. L'autor d'aquest rodatge va ser G.W. "Billy" Bitzer, que va ser el càmara de D.W. Griffith.

El vídeo, per cert, l'hem descobert via la revista Tren de Sombras.

El Watergate

2006-07-16T00:21:00.000+02:00

L'escàndol que va fer dimitir el president Nixon es va batejar amb el nom de l'hotel de Washington on s'ubicava la seu del comité electoral demòcrata. Per comprendre tot l'afer Watergate s'ha de veure Todos los hombres del presidente, amb en Dustin Hoffman i en Robert Redford. També es pot consultar el Washington Post, diari pel qual treballaven els periodistes que va descobrir tot el percal, i que l'any passat va publicar un interessant especial sobre tot plegat 25 anys després.

Times Square Web Cam

2006-07-13T16:32:00.000+02:00

TIMES SQUARE WEB CAM

Aquesta és l'adreça que dona accès en temps real a una de les places més conegudes de tot el món: Times Square. Situada a l'encreuament de la Setena Avinguda i el mític cami indi de Broadway. Gent que passa constantment o d'altres que truquen a les amistats per dir-los que surten per la "tele".

Pèrdues

2006-07-12T12:02:00.000+02:00

Quan visitem les Torres Bessones hem de tenir present que en arribar a la planta on venen les entrades i s'agafa l'ascensor que ens durà cap al mirador, trobarem un tapís de Joan Miró. El lloc privilegiat d'aquest tapís garanteix a l'artista la presència davant milions de turistes cada any.

Carles Capdevila: Nova York a la catalana. Edicions La Campana. Barcelona, 1996 (primera edició)

Nueva York (oficina y denuncia)

2006-07-11T17:33:00.000+02:00

...
Yo denuncio a toda la gente
que ignora la otra mitad,
la mitad irredimible
que levanta sus montes de cemento
donde laten los corazones
de los animalitos que se olvidan
y dondec aeremos todos
en la última fiesta de los taladros.
Os escupo en la cara.
La otra mitad me escucha
devorando, cantando, volando en su pureza,
como los niños de las porterías
que llevan frágiles palitos
a los huecos donce se oxidan
las antenas de los insectos.
No es el infierno, es la calle.
No es la muerte. Es la tienda de frutas.
Hay un mundo de ríos quebrados y distancias inasibles
en la patita de ese gato quebrada por un automóvil,
y yo oigo el canto de la lombriz
en el corazón de muchas niñas.
Óxido, fermento, tierra estremecida.
Tierra tú mismo que nadas por los números de la oficina.
¿Qué voy a hacer, ordenar los paisajes?
¿ordenar los amores que luego son fotografías,
que luego son pedazos de madera y bocanadas de sangre?
No, no; yo denuncio.
Yo denuncio la conjura de estas desiertas oficinas
que no radian las agonías,
que borran los programas de la selva,
y me ofrezco a ser comido por las vacas estrujadas
cuando sus gritos llenan el valle
donde el Hudson se emborracha con aceite.

Text: Federico García Lorca (Poeta en Nueva York)
Imatge: Diego Rivera (Bienes compartidos)

Pensé en la vida en Manhattan...

2006-07-10T14:53:00.000+02:00

Pensé en la vida en Manhattan y tuve la impresión de que vivir allí consistía en pasar los días quemando dinero.

Wei Hui: Casada con Buda, edicions Emecé

Dalí i Le Corbusier conquereixen Manhattan

2006-07-09T13:40:00.000+02:00

A mediados de la década de 1939, tanto Salvador Dalí como Le Corbusier -que se detestan el uno al otro- visitan Nueva York por primera vez. Ambos la conquistan: Dalí de un modo conceptual, mediante una apropiación interpretativa ("Nueva York: ¿Porqué, porqué erigiste mi estatua, tiempo atrás, antes de que yo naciera, más alta que ninguna otra, más desesperada que ninguna otra?") y Le Corbusier ("los rascacielos son demasiado pequeños"), proponiendo literalmente destruirla. Sus reacciones, diametralmente opuestas, son episodios (alimentados a partes iguales por la envidia y la admiración) de la larga historia de los intentos europeos por "recuperar" Manhattan.

Rem Koolhaas: Delirio de Nueva York, ed. Gustavo Gili.

I love NY

2006-07-07T15:35:00.000+02:00

El logotip més imitat de la història és obra del dissenyador Milton Glaser i va ser creat l'any 1973. El logo s'ha fet tan popular que fins i tot la pàgina oficial de turisme de Nova York porta aquest nom. I a més, es poden trobar tota mena d'objectes de merchandising que reprodueixen aquest logo. Fins i tot es poden trobar samarretes amb el famós I love NY escrit en diversos idiomes com l'àrab, el xinès o l'hebreu.

I want to be a part of it...

2006-07-06T15:11:00.000+02:00

Feu una prova: conteu quants segons passen entre que penseu en Nova York i comenceu a tararejar la cançoneta que va popularitzar Frank Sinatra...

Però alerta! encara que pugui semblar un estàndard del jazz tota la vida, New York, New York és una cançó relativament recent, composada expressament per la banda sonora de la maravellosa pel·lícula de Martin Scorsese l'any 1977 i que va interpretar per primera vegada la més maravellosa encara -ara també una mica alcoholitzada, la pobre- Liza Minelli.

En Frank Sinatra no la va cantar fins un any després de l'estrena de la pel·lícula, l'any 1978, en un espectacle al Radio City Music Hall. Els seus compositors van ser John Kander (musica) i Fred Ebb (la lletra). En aquest enllaç trobareu tota la història d'aquesta cançó.

Però si per algun motiu no us fa el pes, sempre podeu buscar altres temes musicals sobre Nova York en aquest altre link.

La casa del Exorcista

2006-07-05T15:09:00.000+02:00

Ahir feien El exorcista per La 2, i a banda de tornar a passar por, ens vam adonar que tota la peli està ambientada a Washington. I ens vam quedar de pedra davant la possibilitat de poder vistar, d'aquí a només tres setmanes, la famosa casa on té lloc l'acció de la pel·lícula. De moment ja hem trobat l'adreça, està a la cantonada de Prospect St i la 36 St. Ho hem trobat gràcies a dues webs, una dedicada a les pel·lícules rodades a Washington i una altra, més general, de localitzacions cinematogràfiques arreu del món. Al costat de la casa, pel que sembla, també hi trobarem la famosa escala per on es tira l'entranyable pare Karras en plena possessió diabòlica. Que emocionant!

4th of July (reprise)

2006-07-04T23:06:00.000+02:00

L'all-american sopar...

...i els fireworks!!!!!

El Hudson

2006-07-04T15:55:00.000+02:00

El Hudson

El Potomac

2006-07-04T15:37:00.000+02:00

Potomac
el Potomac

4th of July

2006-07-04T14:01:00.000+02:00

No és que ens hagi agafat un brot nacionalista ianqui, però donat que a finals de mes estarem passejant per la capital de l'imperi de les barres i les estrelles, ens ha fet gràcia unir-nos virtualment a la celebració del Dia de la Independència, aquella jornada típica pels focs artificials. Ho farem, és clar, menjant una Big Mac i brindant amb Coca Cola, of course!

Nova York és l'únic lloc del món...

2006-07-03T15:23:00.000+02:00

"Nova York és l'únic lloc del món que és igual a la idea que ens havíem fet abans de ser-hi. La ciutat agrada molt als barcelonins perquè és de la mateixa espècie que Barcelona, és una ciutat-ciutat, no és la capital d'Estat, ni té Capitolis ni Ministeris".

Pasqual Maragall (quan era alcalde!)

La cita és del llibre Nova York a la Catalana, de Carles Capdevila (Ed. La Campana)

US Summer Issue

2006-06-27T15:29:00.000+02:00

Aquest estiu l'Espai Isidor es trasllada a Washington i Nova York i de la mateixa manera que vam fer-ho amb la tourné pel Japó, a través d'aquest nou blog volem compartir amb vosaltres els preparatius, els links que anem trobant, les descobertes cinèfiles i literàries i, arribat el moment, la nostra experiència "live" a les capitals ianquis. Totes les vostres aportacions, consells, crítiques i comentaris seran benvinguts.

Del Hudson al Potomac

St Paul's Chapel

Ground Zero

See at MOMA

FoggyBottom (WAS)

New York Boogie Woogie

El museu de l'aviació de Washington

Fent de Gene Kelly pels puestus

Tiffany's

Top of the Rock

p*e*n*t*à*g*o*n

La primera pedra

Was <---> NY A railRoad Movie

Una habitació amb vistes, please

La ruta dels Cazafantasmas

La plaça del temps

Nacions Unides?

Truman Capote a Washington Square?

Henry James a Washington Square

Chicago a NY

Memorials

Spiderman likes Sony

Playing at FAO Schwartz

La Volta Catalana

El pare de la nació

Això del béisbol...

La casa més famosa de Washington DC

Pel davant i pel darrera

Novaiorquesos

La temptació a Lexington Av.

L'inconscient de la ciutat

NY Movie Guide

El transatlàntic

La cadència del jazz

Van Gogh i els fluïds turbulents de Kolgomorov al MOMA

NY Subway

El Watergate

Times Square Web Cam

Pèrdues

Nueva York (oficina y denuncia)

Pensé en la vida en Manhattan...

Dalí i Le Corbusier conquereixen Manhattan

I love NY

I want to be a part of it...

La casa del Exorcista

4th of July (reprise)

El Hudson

El Potomac

4th of July

Nova York és l'únic lloc del món...

US Summer Issue

pentàgo*n